Casc històric d’Oñati

El casc històric d’Oñati respon a la seva trajectòria històrica i conserva un ampli nombre de monuments: palaus, cases senyorials, casalots, intercalats amb esplèndids edificis religiosos dins una trama que aglutina diversos centenars d’anys de vida urbana.
És un Conjunt Monumental singular situat al centre de la vall. El nucli primitiu data del segle XIII i es conforma entorn de Kale Zaharra, San Antón, Santa Marina i Mendiko Kale, és a dir, l’entorn del pujol de Zumeltzegi.
Qualificat com Ben Cultural, amb la categoria de Conjunt Monumental.

Mapa d’Oñati

Orígens

Oñati, el municipi més extens de la província de Guipúscoa, i al qual es va fundar la primera Universitat del País Basc en 1543, posseeix un important patrimoni monumental. No es disposa de documentació que determini amb precisió l’origen de l’assentament de l’actual casc històric, encara que hi ha bibliografia tant del seu nucli primitiu com de la Casa Guevara datada en 1149. El casc històric d’Oñati està qualificat com a Conjunt Monumental.

Una mica d’història

Compta amb la particularitat de ser un dels pocs municipis de Senyoriu que va passar després a Comtat (segons documents del segle XIII; aquest títol era ostentat pels Guevara, més tard comtes d’Oñati), la qual cosa li va atorgar una sèrie de drets i privilegis concedits pel Rei de Castella; mitjançant els quals controlaven el poder polític, judicial, econòmic i religiós. Després dels continus intents de la població per lliurar-se del poder senyorial entre 1388 i 1540, l’annexió a Guipúscoa es va produir definitivament en 1845.

Plaça de Santa Marina

Primera plaça d’Oñati, ja existia en el segle XII. Remodelada entre els segles XVIII i XIX.
Destaquen en ella, el Palau Madinabeitia (estil barroc), el Palau Antia (estil barroc) i Palau Baruena (estil neoclàssic). També la font central, amb les Virtuts Teologals i la Creu.

Plaça de los Fueros, centre neuràlgic del municipi

Entre els edificis mencionables es troba l’Ajuntament d’estil barroc rococó, construït en 1778 per l’arquitecte Martín de Carrera i en el qual destaca l’escut de la vila.
La Torre-Palau de Lazarraga es troba en aquesta mateixa plaça.
Projectada a la fi del segle XIX. Presenta tres fronts porticats i el quart lateral obert a la muntanya, limitat únicament pel frontó.
Ideada en el segle XIX per l’arquitecte José de Lascurain, amb la col•laboració d’Antonio de Cortázar, autor de l’eixample de Sant Sebastià.

El sobrenom “txantxiku” dels habitants

El sobrenom dels habitants de “gripau comú” (la granota) està basat en les llegendes vinculades als comtes d’Oñati, ja que presumiblement aquests van ser els primers a nomenar-los amb aquest sobrenom.

OFICINA DE TURISME D’OÑATI
Telèfon: 943 783 453
E-mail: turismo@onati.eus